Sons que parlen

Location: ESMUC – Sala d’Orquestra

Repertori

Robert Gerhard: Cantares, per a soprano i guitarra
Robert Gerhard: Lament for the Death of a Bullfighter
Arnold Schönberg: Ode to Napoleon Buonaparte, op. 41

Artistes

Gregorio Garcia-Karman, conferenciant

Conjunt instrumental de l’ESMUC
Helena Satué, violí i professora
Maria Hinojosa, soprano, Sprechstimme i narració
Ernest Martínez Izquierdo, director

Programa

En el marc de la Biennal Robert Gerhard, aquesta sessió proposa una immersió en el món de la música electrònica del compositor de la mà de Gregorio Garcia-Karman, un dels grans especialistes en la seva obra, juntament amb el Conjunt instrumental de l’ESMUC.

L’obra de Robert Gerhard reflecteix la realitat d’un espai sonor delimitat i limitat per les circumstàncies sociopolítiques d’una època. El sistema totalitari, els cants de sirena de les escoles emergents i la manca de recursos van animar els compositors espanyols a marxar del país cercant una millor ventura. La seva absència va marcar l’inici d’una part important de la producció electroacústica d’aquest període.

Per a Gerhard, la modernitat per se era un valor secundari. La novetat, en última instància, consistia en la cerca de respostes a qüestions sense resoldre. Una de les més vives era el problema de musicar un poema. Gerhard deia, en referència a l’excel·lent oïda de García Lorca, que un poeta és capaç de fer música amb les seves pròpies paraules, sense necessitat de cap compositor.

Lament for the Death of a Bullfighter (1959), sobre Llanto por la muerte de Sánchez Mejías de García Lorca, retrata un artista amb una forma molt particular d’entendre l’element electrònic i per al qual compondre no va significar mai seguir una recepta. Ode to Napoleon Buonaparte dona la benvinguda solemne a un món sonor que també beu de les fonts culturals del sud d’Europa.

Amb la col·laboració de: